El torr\u00f3 \u00e9s sens dubte el protagonista absolut entre els dol\u00e7os de les festes nadalenques , convertint-se en la tradici\u00f3 del Nadal a totes les taules<\/p>\n
![\"Torr\u00f3,](\"https:\/\/turronessirvent.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/turron-300x201.jpg\")
Com tot en aquest m\u00f3n, amb el pas de temps les coses canvi\u00efn i el torr\u00f3 no \u00e9s una excepci\u00f3, i durant els anys s’ha rebel\u00b7lat. La marca ‘torr\u00f3’ ja no nom\u00e9s vol ser de Xixona i dur d’ametlla, sin\u00f3 que al voltant podem trobar una multitud de sabors diferents de torrons.<\/p>\n
\u00c9s m\u00e9s, afegint-li a la ‘rebel\u00b7lia’ de torr\u00f3, ha acabat sent un producte que ja no nom\u00e9s es ven per Nadal. L’estacionalitat d’aquest producte ha acabat, i en moltes botigues ja es pot trobar tot tipus de torrons durant tot l’any. I \u00e9s per aix\u00f2 que Espanya \u00e9s el primer productor mundial de torr\u00f3, podr\u00edem dir que \u00e9s una joia de la rebosteria nadalenca, i per cert, molt apreciada a Estats Units, Austr\u00e0lia, el Regne Unit o Alemanya entre molts d’altres pa\u00efsos que gaudeixen amb el torr\u00f3 un producte de casa i molt estimat per nosaltres.<\/p>\n
El torr\u00f3 es compon d’una massa obtinguda per cocci\u00f3 de mel i sucre, amb o sense clara d’ou, a la qual s’incorporen posteriorment, amb un pastat, ametlles torrades i pelades.<\/strong><\/p>\n Hi ha una bonica llegenda a Xixona que narra de la seg\u00fcent manera com es va originar el torr\u00f3, de seguit us l’expliquem: Amb aix\u00f2, el rei, desesperat per veure la nova reina decaiguda, per evitar la seva tristesa, va tenir la idea de plantar per tots els seus territoris, al voltant del castell, milers d’ametllers. Quan els ametllers van florir, van sembrar tot el paisatge de tonalitats blanques, de tal manera que tot semblava nevat, i la princesa va tornar a recuperar la seva felicitat. Els habitants de Xixona, a partir d’aquest moment, van aprendre a recollir els fruits dels ametllers i a tractar-los, elaborant aix\u00ed les primeres mostres de torr\u00f3 i derivats ”<\/p>\n No obstant aix\u00f2, la pregunta essencial \u00e9s: Per qu\u00e8 es menja principalment per Nadal? Uns diuen que mai va ser un aliment barat pels seus ingredients i elaboraci\u00f3 i que per aix\u00f2 es reservava per a ocasions especials. A aix\u00f2 s’afegeix que el temps de la seva preparaci\u00f3 coincidia amb l’\u00e8poca en qu\u00e8 els agricultors cessaven la feina de casa al camp per l’arribada de la tardor. Llavors es dedicaven a la producci\u00f3 torronera en els mesos previs al comen\u00e7ament de l’hivern.<\/p>\n A Al-Andalus ja van ser utilitzades l’ametlla i la mel per a la producci\u00f3 de nombrosos dol\u00e7os. I en l’actualitat, en gran part de la rebosteria espanyola encara es mant\u00e9 aquest llegat de dol\u00e7os, sobretot amb el nostre estimat torr\u00f3. El suposat origen en la Gr\u00e8cia Cl\u00e0ssica va anar estenent la recepta del torr\u00f3, i dades hist\u00f2riques asseguren que el torr\u00f3 ja existia a Xixona al segle XVI. Amb el passar del temps aquestes postres es va utilitzar sempre m\u00e9s en les celebracions i en les tradicionals festes de Nadal.<\/p>\n L’an\u00f2nim Manual de Dones (segle XVI) aporta la primera recepta que es conserva per fabricar torr\u00f3. En qualsevol cas, el costum de prendre torr\u00f3 per Nadal es trobava estesa per tota Espanya al segle XVI, almenys entre els sectors m\u00e9s acomodats de la societat.<\/p>\n Pel que sembla, el sucre va ser un ingredient que es va comen\u00e7ar a afegir m\u00e9s tard, ja que el sucre es comen\u00e7a a esmentar, per fabricar torr\u00f3 a partir del segle XVIII, coincidint amb la plantaci\u00f3 massiva de canya de sucre a Am\u00e8rica i l’extensi\u00f3 de la llibertat de comerciar amb Am\u00e8rica a un major nombre de ports espanyols, entre ells al port d’Alacant. D’aquesta \u00e8poca \u00e9s l’anomenat torr\u00f3 de neu i el de crocant (d’ametlles i caramel).<\/p>\n El torr\u00f3 va aconseguir una gran acceptaci\u00f3 a partir del segle XVIII, tant a l’interior de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, aix\u00f2 gr\u00e0cies als artesans torronaires que recorrien tot Espanya amb les seves mercaderies a sobre, i alhora va tenir una gran acceptaci\u00f3 a l’exterior, aix\u00f2 gr\u00e0cies als vaixells estrangers que atracaven al port d’Alacant. Ben entrat el segle XX, Xixona s’acabo convertint en el principal capital del torr\u00f3 a Espanya, lloc que continua ocupant amb orgull a l’actualitat.<\/p>\n La fabricaci\u00f3 d’aquests torrons dep\u00e8n essencialment de la habilitat del mestre torroner , que \u00e9s qui controla les temperatures i els temps de batut i cocci\u00f3 per aconseguir el punt adequat. Per a aix\u00f2, nom\u00e9s disposa de la seva experi\u00e8ncia, aconseguida al llarg dels anys i transmesa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, com sempre s’ha fet\u00a0a l’Orxateria\u00a0Sirvent de Barcelona .<\/p>\n\n\n La llegenda del torr\u00f3 de Xixona<\/strong><\/h2>\n
\n“Per aquells temps, el Rei va casar amb una princesa escandinava, per la qual cosa la princesa va haver de venir a aquestes terres deixant enrere el seu fred pa\u00eds d’origen. La princesa es va sentir molt trist en no poder gaudir dels bells paisatges del seu pa\u00eds plens de neus perp\u00e8tues.<\/p>\n Una mica d’hist\u00f2ria del torr\u00f3<\/strong><\/h2>\n
\nExpliquen bastants historiadors que a la Gr\u00e8cia Cl\u00e0ssica es coneixia un aliment molt nutritiu semblant al torr\u00f3, que estava compost per mel, ametlles, i altres fruits secs, i que es donava als atletes grecs abans de participar en els jocs antics de l’Olimp\u00edada.<\/p>\n![\"Torr\u00f3,](\"https:\/\/turronessirvent.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/navidad_turrones-300x222.jpg\")
a partir del segle XV, no nom\u00e9s es va fabricar torr\u00f3 a Xixona sin\u00f3 tamb\u00e9 a la ciutat d’Alacant. En l’\u00e8poca de Carles II, la inger\u00e8ncia dels gremis de pastissers de la ciutat de Val\u00e8ncia agrupats en el “Col\u00b7legi de la Cera”, sobre la regulaci\u00f3 de l’activitat del torr\u00f3 a Alacant va provocar un plet perqu\u00e8 pretenien sotmetre als mestres torroners i confiters alacantins als seus estatuts. Per aquest motiu i per la novetat que va suposar la xocolata, la seva elaboraci\u00f3 a Alacant va desapar\u00e8ixer en la seva major part, convirti\u00e9ndo la ciutat m\u00e9s allunyada de l’atenci\u00f3 de les corporacions gremials valencianes, com Xixona <\/a> <\/strong>l’\u00fanica gran capital de producci\u00f3 del torr\u00f3 .<\/p>\n